Uns cops es guanya i ...

Avui he llegit unes paraules que fa molt de temps que no sentia "juntes"...
Uns cops es guanya i uns altres s’aprèn; però mai es perd.
Quants cops haurem sentit una frase similar al llarg de la nostra vida? i quantes vegades quan l'hem sentida, hem pensat que si, que sí, però que la veritat és que hem perdut!!
Uns pares, uns mestres, uns amics, uns entrenadors... ens ho han dit encertadament moltes vegades (i si us han dit el contrari, reclameu!!) quan ets petit i quan ets gran exactament... només perd aquell qui no veu més enllà, qui no sap el què ganya quan guanya i el què guanya quan perd...
Per que en el fons, del que es tracta és que sempre guanyem, per que sempre sumem... per que tot ens ensenya, les coses bones i les coses menys bones i per que no .. també les dolentes, que n'hi ha i moltes!!

Amb el pas del temps te n'adones que quan t'acostumes a que les coses et vagin massa bé, perds esperit, perds frescura, perds força, perds essència... perque no veus més enllà.. perque t'acostumes i perque creus que sempre serà així.. Quan les coses et van malament, poc o molt, hi ha alguna cosa que et fa triar entre deixar-ho ó aixecar-te i seguir i fa que sempre estiguis alerta i que valoris allò que tens i allò que aconsegueixes perque t'ha costat... perque s'ho val...

De fet qui guanya i qui perd? si som sincers tot acaba sent relatiu, jo crec que guanya qui sap trobar la part positiva i deixa de guanyar qui no la sap trobar (quanyi ó perdi...) perque com se sol dir, només la mort no té remei..i potser fins i tot això depen... i depèn per que morir és llei de natura i per tant és segura... però la nostra essència, la nostra empremta perdura i si hem viscut cada moment com si fós l'últim... tampoc perdem... per que seguim en tots aquells que ens han conegut i estimat.