No tinc Paraules

Llibre d’Arnal Ballester. 

Avui us introdueixo a un llibre que sense paraules, bé només les del títol, diu molt més del que ens podem arribar a imaginar!!!

Veure el llibre a la web de l'autor Arnal Ballester (triar llibre)

Resum
Les úniques paraules d'aquest llibre són les del títol No tinc paraules, per tant, tota la narració es recolza en les il·lustracions. Si passes a poc a poc les pàgines i observes tots els detalls, veuràs quantes coses es poden dir sense escriure res. Així, l'il·lustrador t'invita a jugar amb ell: a l'oca, a l'amagatall, a les endevinalles, a les cartes… i et pregunta una vegada i una altra: ho has pensat bé?
Fitxa bibliogràfica
Títol: No tinc paraules
Escriptor: Arnal Ballester Arbonès
Illustrador: Arnal Ballester Arbonès
Col·lecció: Media Vaca
Editorial: Media Vaca, 1998
Núm. pàg.: 0
ISBN: 84-930221-0-1

Aquest llibre com podeu imaginar ha estat (entre moltíssims altres... hi ha gent que es dedica a això..) objecte de diferents estudis, entre ells resulta  interessant el següent:

Representacions d’un món complexe.
Estrella Sánchez Marcos.
Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature Vol. 2, No. 1, March 2010, 17-34
 
Abstracte. 
En els llibres destinats a nens actuen dos factors, el supòsit de simplicitat i el doble destinatari:
En el primer es pressuposa que el nen no té la maduresa intel·lectual d'un adult i per tant els temes, motius i representacions han de ser més simples. No obstant, en els estudis sobre formes de lectura i recepció, els nens es revelen com a lectors crítics i sofisticats.

El doble destinatari és el nen més l'adult que habitualment en primeres edats llegeix el llibre amb ell. Aquest adult passarà a un primer pla en aquest procés de comunicació que s'estableix entre un autor i els seus dos destinataris. Al seu torn, la indústria editorial complau amb llibres a la carta a aquest adult que selecciona, tria i compra.

Tots aquests factors xoquen amb la necessitat del nen per a formar el seu imaginari simbòlic amb històries i representacions complexes. Es planteja així com els autors-il·lustradors actuals de llibres per a nens poden fer visibles o no aquests nivells de profunditat i trobar en formats com l'àlbum il·lustrat, vehicles per mostrar significats complexos.
A No tinc paraules,  l'il·lustrador tria motius com l'erotisme, l'amor, la reflexió sobre la identitat; converteix al nen en el destinatari principal d'una història que ha de construir ell mateix, i deixa que l'adult l'acompanyi. A través d’ell es pot demostrar que l'experimentació gràfica i les idees poden contenir-se en el mateix espai.

Jo vinc d'un Silenci

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
per identitat!

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i moolt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.

Raimon.

Paraules d'amor...

Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…
Lletra de la Cançó Paraules d'Amor  (Joan Manel Serrat)

Escollir les paraules ...

Diuen que un cop hi havia un cec assegut a la porta d’uns grans magatzems, amb una gorra als seus peus i un tros de fusta on, escrit amb guix blanc, s’hi podia llegir: “Si us plau ajuda’m, sóc cec”. Un home que passava davant d’ell, creatiu de publicitat, es va aturar i va observar una estona les poques monedes que hi havia dins la gorra.

Sense demanar permís, va agafar el tros de fusta, li va donar la volta, va agafar el guix i va escriu un nou missatge. Va tornar a posar el tros de fusta als peus del cec i va marxar.

Aquella mateixa tarda, l’home va tornar a passar davant del cec que demanava almoina i la seva gorra estava plena a vessar de bitllets i monedes.

El cec que va reconèixer la seva forma de caminar, li va preguntar si havia estat ell qui havia tornat a escriure el seu cartell i sobre tot volia saber què hi havia posat.

L’home li va dir: “rés que no sigui tant cert com el teu missatge, però amb unes altres paraules”. Somriem va seguir el seu camí. Al seu nou cartell s’hi podia llegir així: “Avui és primavera i jo no puc veure-la”.