18 de març 2011

No tinc Paraules

Nota previa
Llibre d’Arnal Ballester. 
Avui us introdueixo a un llibre que sense paraules, bé només les del títol, diu molt més del que ens podem arribar a imaginar!!!

Veure el llibre a la web de l'autor Arnal Ballester (triar llibre)

Resum
Les úniques paraules d'aquest llibre són les del títol No tinc paraules, per tant, tota la narració es recolza en les il·lustracions. Si passes a poc a poc les pàgines i observes tots els detalls, veuràs quantes coses es poden dir sense escriure res. Així, l'il·lustrador t'invita a jugar amb ell: a l'oca, a l'amagatall, a les endevinalles, a les cartes… i et pregunta una vegada i una altra: ho has pensat bé?
Fitxa bibliogràfica
Títol: No tinc paraules
Escriptor: Arnal Ballester Arbonès
Illustrador: Arnal Ballester Arbonès
Col·lecció: Media Vaca
Editorial: Media Vaca, 1998
Núm. pàg.: 0
ISBN: 84-930221-0-1


Aquest llibre com podeu imaginar ha estat (entre moltíssims altres... hi ha gent que es dedica a això..) objecte de diferents estudis, entre ells resulta  interessant el següent:

Representacions d’un món complexe.
Estrella Sánchez Marcos.
Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature Vol. 2, No. 1, March 2010, 17-34
 
Abstracte. 
En els llibres destinats a nens actuen dos factors, el supòsit de simplicitat i el doble destinatari:
En el primer es pressuposa que el nen no té la maduresa intel·lectual d'un adult i per tant els temes, motius i representacions han de ser més simples. No obstant, en els estudis sobre formes de lectura i recepció, els nens es revelen com a lectors crítics i sofisticats.

El doble destinatari és el nen més l'adult que habitualment en primeres edats llegeix el llibre amb ell. Aquest adult passarà a un primer pla en aquest procés de comunicació que s'estableix entre un autor i els seus dos destinataris. Al seu torn, la indústria editorial complau amb llibres a la carta a aquest adult que selecciona, tria i compra.

Tots aquests factors xoquen amb la necessitat del nen per a formar el seu imaginari simbòlic amb històries i representacions complexes. Es planteja així com els autors-il·lustradors actuals de llibres per a nens poden fer visibles o no aquests nivells de profunditat i trobar en formats com l'àlbum il·lustrat, vehicles per mostrar significats complexos.
A No tinc paraules,  l'il·lustrador tria motius com l'erotisme, l'amor, la reflexió sobre la identitat; converteix al nen en el destinatari principal d'una història que ha de construir ell mateix, i deixa que l'adult l'acompanyi. A través d’ell es pot demostrar que l'experimentació gràfica i les idees poden contenir-se en el mateix espai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada